Maties Palau Ferré

Nascut a Montblanc el 1921, Maties Palau Ferré prové d’una família vinculada a l’artesania i al comerç de la Vila Ducal. Ja des d’infant Palau Ferré se sent atret per l’art i, així, obté els primers reconeixements en diversos premis escolars de dibuix. 

Biografia de Maties Palau Ferré

Als anys quaranta, Palau Ferré fa el pas a la Barcelona de postguerra, estudia a l’Escola Superior de Belles Arts Sant Jordi i coneix els cercles artístics de la capital catalana. El seu és un nom emergent de la dècada dels cinquanta: trobem obres seves en mostres col·lectives de la Barcelona d’aquell moment com l’Exposició de Belles Arts Tardor 1951 i a la de Primavera 1953, i participa en quatre edicions consecutives d’un dels principals aparadors artístics de l’època, els Salons d’Octubre (1954-1957). El 1956, a la prestigiosa Sala Gaspar, té lloc la seva primera exposició individual de pintura i ceràmica.

Maties Palau Ferré s’ha fet un nom a la Barcelona de la dècada dels cinquanta i el 1957 suposa un any clau per a la seva carrera. Al llarg del 1957, Palau Ferré exposa a l’Ateneo de Madrid, en una mostra rellevant a partir de la qual coneix el món cultural de la ciutat del Manzanares. També aquell any l’artista participa en una exposició col·lectiva a la National Book de Londres, que ja exemplifica la projecció internacional que tindrà Palau Ferré al llarg de la seva trajectòria.

A més, el 1957 Palau Ferré fa el pas a París, becat pel govern francès. A la capital cultural europea, on viurà fins als primers seixanta, el pintor amplia la seva formació a l’École des Beaux-Arts. Des de la Cité Internationale Universitaire de París, Palau Ferré s’endinsa en els corrents internacionals de l’art i mostra les seves obres en exposicions al Grand Palais, la Galeria Tedesco, la Galeria Paul Cézanne i el Salon de Nice. És a París on s’interessa per l’escultura, a través de l’escultor hongarès László Szabó.

Els grans projectes

Als primers seixanta Palau Ferré considera que París ja li ha aportat tot allò que desitjava, llavors l’artista s’instal·la de nou a Catalunya. Serà des de l’estudi edificat al seu Montblanc natal, que Palau Ferré projectarà l’art figuratiu que tant el caracteritza.

És allà, al seu paradís pictòric, on el visiten periodistes, admiradors i col·leccionistes d’art, com recullen les cròniques i entrevistes a Palau Ferré que publiquen les nombroses capçaleres de premsa. Així, aviat es fan habituals els articles parlant de la seva pintura a les pàgines del Diario de Barcelona, El Noticiero Universal, Destino o El Correo Catalán, on quadres seus il·lustraran portades i dates especials.

Aquells són anys de grans projectes, que se sumen als que ja havia dut a terme durant la seva etapa a Barcelona. El Via Crucis ceràmic al balneari de Vallfogona de Riucorb; les pintures de la capella de la casa fortificada de Can Coll, a Lliçà de Vall; el paisatge singular d’Igualada per a l’Hotel Amèrica, i l’escultura de la Sagrada Família per a la façana del noviciat de la Seu d’Urgell, en són alguns exemples.

De Montblanc a Syracuse

Després dels grans projectes dels anys cinquanta i seixanta, el 1970 té lloc una gran exposició de l’artista a Madrid, que en consagra la trajectòria. La Biblioteca Nacional gaudeix, així, de les pintures primaverals plenes de colors que idea Palau Ferré.

L’any següent, el 1971, la Universitat de Syracuse i l’Everson Museum de Nova York organitzen una commemoració per celebrar el 90è aniversari de Pablo Picasso. De cara a l’homenatge nord-americà, demanen a Palau Ferré, com a únic pintor convidat, que creï un quadre per a l’esdeveniment.

Així, després de diversos esbossos, Palau Ferré va exposar als Estats Units una reinterpretació molt personal del Guernica del malagueny. En uns anys en què l’informalisme i el camí cap a l’abstracció es feien molt presents a l’art català, Palau Ferré es mantindrà fidel al figurativisme d’inspiració cubista.

El contracte que l’artista signa amb un marxant obliga Palau Ferré a pintar a metres quadrats. Les dues parts no es posen d’acord i el cas acaba als tribunals. El 1974 el Tribunal Suprem en referma la condemna.

L’artista, després de pintar i entregar els més de 40 metres quadrats de pintura a l’oli que establia la sentència, decideix deixar d’exposar i cremar els quadres que anirà pintant a partir d’aleshores. És la seva manera de reivindicar els drets dels artistes en un món de galeries, subhastes i especulació. Pot un artista estar obligat a pintar a metres quadrats?

Fruit de la seva experiència personal, Palau Ferré entén que l’artista també pot tenir una funció social, que pot contribuir a construir un món més just. Així, al llarg de la seva trajectòria, i d’una manera especialment destacada al llarg de la dècada dels vuitanta i la dels noranta, Palau Ferré col·labora amb diversos projectes socials i culturals i il·lustra cartells per a diverses ONG: d’Amnistia Internacional a la Federació Catalana de Voluntariat Social, passant per Mundo Vivo, Ayuda en Acción o Mans Unides. A més, el cartellisme de Palau Ferré també comprèn iniciatives vinculades al seu Montblanc natal, amb qui l’artista se sent sempre identificat. 

A partir del guardó que l’artista concep pel Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal, avui trobem un mural de grans dimensions de l’artista a la façana de la primera escola inclusiva del missioner Vicenç Ferrer a Anantapur (Índia). Una imatge que sintetitza bé el compromís que Palau Ferré tenia amb la pau, la llibertat, la solidaritat, la cooperació i la defensa dels Drets Humans.

El 1989, Maties Palau Ferré trenca el silenci artístic i torna a exposar, després de tants anys. Tarragona és la ciutat escollida per mostrar les seves renovades tintes xineses de cromatisme intens. A Tarragona l’artista s’hi sent bé i hi té família i amics.

Lluny queden ja aquells anys grisos de flames, cendres i desencís. Les mostres de suport rebudes per persones i organitzacions, així com un crucial dinar d’homenatge de les Aules d’Art Iberoamericanes, l’any 1984, l’acaben de convèncer. Així l’artista començarà una nova etapa plena de colors, on podrem tornar a gaudir dels seus arlequins, de les figures femenines d’ulls ametllats, dels paisatges primaverals, de les natures estàtiques i de les composicions mitològiques i simbòliques.      

Un artista singular

La dècada de 1990 és plena d’art i projectes. Palau Ferré és un artista amb reconeixement internacional que exposa als Estats Units: al Mechanicsburg Art Center de Pennsilvània o a la seu central de l’Organization of American States, a Washington.

A Catalunya, també en aquells anys, se celebren diverses exposicions dedicades a la seva obra: del Centre d’Art Contemporani Can Sisteré al pati gòtic del Consell Comarcal del Solsonès. La seva darrera mostra serà al Castell Monestir d’Escornalbou. A més, un homenatge al Museu d’Història de Catalunya posa de relleu la figura d’un artista que se sentia molt vinculat amb el Monestir de Poblet.

Palau Ferré mor l’1 de gener de 2000.